La digitalització dels serveis de manteniment d’instal·lacions tècniques suposa estalvis considerables.
Carla Rigat (NDAVANT) és gerent de l’àrea de Manteniment i Facility Services de NDAVANT, empresa catalana de serveis a clients públics i privats associada a L’ACFM, amb una força de treball de més de 170 persones assignades només a l’àrea de Manteniment i Facility Services. NDAVANT fa de la digitalització dels serveis un dels valors afegits als seus clients.
- A quins equipaments presta serveis actualment NDAVANT?
Som afortunats i tenim una cartera de projectes actius on destaca l’exigència, pel que fa a la qualitat dels serveis, ja sigui directament com NDAVANT o en UTE. Al sector públic, prestem el manteniment integral del Teatre Auditori de Granollers, de la piscina olímpica i centre esportiu municipal de Lloret, de 20 centres d’atenció primària (CAPs) ubicats a l’àrea metropolitana de Barcelona, de residències per a la gent gran o amb necessitats especials i d’escoles públiques dependents d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, de l’organització central del Servei Català de la Salut (CatSalut) a l’Edifici Olímpia i al Pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona...
En el sector privat, gestionem el manteniment de les instal·lacions de quatre complexos sanitaris, de centres educatius concertats, de naus d’empreses de logística i producció industrial, i d’oficines. Cal pensar que oferim serveis de manteniment multi tècnic: electricitat MT i BT, climatització, ventilació, calderes, ACS, veu i dades, protecció contra incendis, SAIs, grups electrògens, elevadors, eficiència energètica...
- Com pot ajudar la digitalització als serveis de manteniment?
Podem distingir distintes àrees d’aplicació: documentació dels serveis, geolocalització de la flota i gestió del servei en la doble vessant de monitoratge i tele gestió. Tots aquests aspectes, per separat o conjuntament, fan que la digitalització dels serveis de manteniment a instal·lacions tècniques suposi estalvis considerables.
- Comencem per la primera: en què millora la gestió documental dels serveis?
Fem servir la solució DocShare per crear un entorn col·laboratiu de treball, integrat amb els serveis i que permet enregistrar tots els documents associats. Optimitzem així la gestió documental tant pròpia com dels clients, que poden accedir a la plataforma i disposar de la informació en qualsevol moment.
En aquesta plataforma d’intercanvi poden trobar el pla de manteniment, l’auditoria inicial que recull l'estat de les instal·lacions rebudes, l’inventari d'actius, el llibre de gammes del GMAO amb les accions contemplades per complir les normes dins de cada gamma, el llibre de manteniment de l'edifici... Aquest últim recull els certificats de les revisions periòdiques, tant per part de les empreses certificadores com les pròpies de l'empresa de manteniment, i encara que no sigui obligatori tenir-lo en paper al centre, és interessant tenir-lo disponible a uns clics.
També s’hi troben a la plataforma els informes mensuals de seguiment del serveis, indicadors KPIs i SLAs, les estadístiques de compliment de normatius, els informes tècnics o auditories específiques, fotografies...
Finalment, tota l'àrea de prevenció de riscos queda també conservada allà: fitxes de seguretat de productes, avaluacions de riscos de les instal·lacions, requisits ambientals, procediments de gestió de residus, manuals de bones pràctiques ambientals...
L'avantatge del DocShare és disposar d'un històric centralitzat en un sol punt i a més digitalitzat, acomplint així els terminis i la justificació documental als que obliga la normativa.
- La segona àrea era la geolocalització de la flota de vehicles.
Sí, les furgonetes van geolocalitzades i això ens permet a nivell intern estudiar les rutes que fan els operaris, per dimensionar-les i optimitzar-les, estalviant temps i reduint les emissions de CO2. Alhora, ens dota d’un control de la capil·laritat territorial que ens caracteritza en NDAVANT. Som arreu de Catalunya i coneixent on són en cada moment les unitats mòbils podem assignar-les als serveis, incidències o emergències, segons la seva proximitat i els perfils tècnics.
- Has comentat que la tercera àrea inclou tant el monitoratge com la tele gestió de les instal·lacions.
Efectivament, les millores són especialment significatives en l’àrea d’operacions. La tecnologia ens permet no limitar-nos al monitoratge, sinó donar un pas endavant i gestionar remotament les instal·lacions. Tot això exigeix unes implementacions a llarg termini per les quals NDAVANT s’ha posat al dia. La primera, que els operaris puguin gestionar part dels serveis des dels mòbils.
Això és, el sector té com a solucions àmpliament esteses el GMAO i els sistemes SCADA, però els nostres operaris fan servir als seus dispositius mòbils el Prisma 3 Mobile, que els informa en temps real de les ordres de treball i les sol·licituds, entre altres aspectes. Fent-ho així, apart dels serveis preventius planificats, disposen dels avisos per als correctius. Aquest sistema estalvia temps i papers, agilitzant el servei i reduint residus. Tot queda digitalitzat.
Segonament, a NDAVANT fem ús també de serveis de tele gestió i monitoratge dels sistemes de climatització, que permeten reduir el consum i les despeses de manteniment. Amb només una ullada coneixem els paràmetres principals en continu i els punts òptims, per exemple. Oferim així una assistència virtual instantània i remota, reduint la despesa en serveis correctius i en desplaçaments. Aquests sistemes permeten controlar el confort ambiental i optimitzar el consum energètic. També disposar d’informes de dades històriques i d’alertes per excés de consum elèctric. I també permet l'execució dels informes RITE, obligats pel normatiu, mitjançant el control remot i visites virtuals.
El que aconseguim amb tot això és disminuir el temps de resposta en les avaries, allargar la vida útil dels equips, millorar la fiabilitat dels equips... Els efectes es noten tant en el curt termini com en el llarg termini. Cal insistir en que aquests sistemes són complementaris als programes SCADA, en el sentit que els SCADA els controlen els usuaris presencialment, mentre que la tele gestió modifica els paràmetres de la instal·lació a distància.
- Tot això millorarà també la gestió dels serveis 24/7 i emergències...
Sí, són sistemes que alerten automàticament dels excessos de consum elèctric o d'aigua (fuites), dels talls de subministrament, de variacions en el clima... ja sigui en caps de setmana o en moments en què les instal·lacions són buides. Això permet llançar avisos a les unitats mòbils de guàrdia i comprovar-ho.
- Pots exposar algun cas pràctic on aquests sistemes us hagin permès proposar millores?
Sí, com he comentat, hi ha una millora evident en l’operatiu del dia a dia, però si ens referim a analitzar les dades de consum i proposar així accions per avançar en l’eficiència energètica de les instal·lacions, et comentaré que a Infraestructures de la Generalitat hem assignat una gestora energètica, una persona responsable de realitzar aquestes tasques.
Vam establir així un procediment que constava de diverses fases: estudi de les dades de facturació dels subministraments, estudi de les dades de consum, optimització de la potència contractada, generació d’informes mensuals automàtics, millores del sistema de control de la instal·lació, del sistema d’il·luminació i del de climatització.
Només observar els gràfics, vam detectar que en una residència de la gent gran a Barcelona, la instal·lació presentava una demanda de potència molt inferior a la potència contractada i que per tant seria viable el seu ajust. Va ser necessari un estudi acurat per determinar quina hauria de ser la potència en diferents escenaris possibles. Hi ha moltes altres millores detectades.
És interessant recordar que en la recent licitació de 389 edificis durant l’any 2017, Infraestructures s’ha referit al projecte EiEE (Estalvi i Eficiència Energètica) que vol implantar a tot el seu parc immobiliari. L’objectiu és reduir progressivament la factura energètica dels equipaments que gestiona i ho vol fer en línia amb els objectius europeus en matèria d’energies renovables, eficiència energètica i reducció de els emissions, fixats per l’any 2020 en un 20%, 20% i 20%, respectivament. Aquests són, doncs, les millores i estalvis de referència.